Antigament, a totes les cuines de Mallorca, es podien trobar distintes peces de terrissa (olles, greixoneres, morters, ribells, càntirs, gerres, xicres, plats, pitxers…), però el cert és que, avui en dia, a la majoria de cases l’ús d’aquestes es redueix a les greixonera i els morters.
La greixonera és una olla rodona,
baixa i ampla que serveix per coure els aliments al foc o al forn. És
imprescindible fer-se amb una d’elles si volem preparar unes bones
sopes, un arròs brut, una colflori ofegada o un frit de verdures.
El més important és assegurar-vos que les vostres greixoneres no contenen plom. Si la greixonera és nova, podeu estar, pràcticament, segurs que no en conté. En qualsevol cas, la millor opció és demanar-ho o mirar l’etiqueta. Si, pel contrari, l’heu heretat, vos aconsell que l’useu per decorar les vostres cuines i no per cuinar-hi.
El més important és assegurar-vos que les vostres greixoneres no contenen plom. Si la greixonera és nova, podeu estar, pràcticament, segurs que no en conté. En qualsevol cas, la millor opció és demanar-ho o mirar l’etiqueta. Si, pel contrari, l’heu heretat, vos aconsell que l’useu per decorar les vostres cuines i no per cuinar-hi.
Si adquiriu una greixonera nova, heu de
pensar en preparar-la abans del primer ús. En primer lloc, deixau-la
en remull un parell d'hores. Després, fregau-li un all, ompliu-la
d’aigua i posau-la al foc per fer-la bullir. Un cop bullida, tirau
l’aigua. A continuació, a ca nostra, sempre hem fet un primer
sofregit per llevar-li el regust a nova. Es posa un poc d’oli on
s’hi sofregeix ceba o grells talladets, els salpebrem i remenam
fins que siguin transparents. Afegim una tomàtiga de ramellet
rallada i un polsim de pebre bord. Quan està brillant, l’hi afegim
aigua i ho duim a ebullició. També tirarem aquest brou. Ara sí,
la greixonera estarà llesta per a cuinar.
La terrissa té unes condicions d’ús.
Convé que no pateixi canvis bruscs de temperatura; no posar damunt
un marbre fred, directament, des del fogó; no rentar-la amb aigua
freda quan està calenta; usar utensilis de fusta per remenar i no
copejar perquè a més de trencar, es pot fer malbé l’esmalt.
Una altra peça que no pot faltar a la vostra cuina és el morter. Serveix per picar i mesclar. A la nostra cuina, són tradicionals, les picades d’ametlla, all, julivert , pa torrat per acabar estufats, escaldums i molts altres menjars. A més, és l’eina que emprarem per fer els nostres preuats allioli i maionesa.
Finalment, convé tenir un ribell de fang grosset. És el millor recipient per a poder fer les masses de panades, coques, rubiols, pans, torrons... A diferència dels ribells de plàstic, els de fang pesen i ens permeten treballar sense que amb el contacte amb la pasta s’aixequin de la superfície de la taula on treballam.
Au idò, cap a la cuina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada