M’encanten
les festes nadalenques i, sobretot, els dinars i sopars que duren i
duren a la taula. Unes hores en que la família es posa al dia i a la
que rememoram com cuinaven les nostres àvies i les nostres tietes.
Amb el seu llegat es preparen els mateixos plats. A vegades, un
llegat ocult, perquè sempre hi havia la que no et contava el secret
més amagat del plat o perquè quan et decidies a demanar la recepta,
la persona que tan bé ho cuinava ja no recordava tot el procés
perquè era massa vella o perquè pensaves, ingènuament, que sempre
hi seria per demanar-li la recepta. En altres casos, el llegat és
ben clar perquè des de petita, ajudaves a la cuina a preparar-lo.
Una de les coses que, de petita, més m’agradava preparar era el torró i, encara ara, no m'assembla Nadal si no en prepar.
A
ca nostra, no hi falten les coques de torró, el massapà, el torró
de nous i, si tenc temps el torró fluix.
Per
enguany, vos regal la recepta del torró de nous, el meu preferit.
