Potser vos demanareu que pinta la cúrcuma a un plat mallorquí? És cert que no és tradicional a la nostra cuina i que no es produeix aquí. De fet, fins fa dos anys, jo només la coneixia com a component del curri. Però he d’admetre que, actualment, és un bàsic a la majoria dels meus plats. Els seus beneficis per a la salut són tan alts que no me cansaré de recomanar-ne el consum.
La curcuma
longa és una planta herbàcia de la
família de les zingiberàcies la mateixa que el gingebre, originària
de l’Àsia sud-oriental i cultivada als països tropicals. Del
rizoma se n’extreu un colorant groc, la curcumina, i una espècia ,
la cúrcuma. A l’Índia es considera una espècia sagrada.
Les propietats de la
cúrcuma es coneixen des de fa més de dos mil anys. És un
antiinflamatori i s’usava per baixar la febre, infeccions, artritis
i malalties del fetge. Actualment , és molt valorada entre els
malalts de càncer, ja que frena la progressió de la metàstasi,
potencia l’activitat de la quimioteràpia i radioteràpia. A més
és sap que té un efecte antiinflamatori, és un bon preventiu de
les malalties cardiovasculars i prevé l’alzhéimer i parkinson,
entre d’altres. La quantitat ideal pel seu consum és mitja
culleradeta diària.
Perquè s’absorbeixi
millor, convé mesclar-la amb oli i pebre. És per això, que si
l’incorporam als nostres cuinats, resultaran, a més de bons, molt
saludables. Jo la hi pos en fer el sofregit. La cúrcuma no té un
gust molt fort, així que combina amb qualsevol plat. Això sí,
sempre que ens sigui indiferent engrogar el menjar. També va bé
combinada amb cítrics o te verd.
Una última advertència,
és important tenir en compte que interfereix al nivell d’INR, és
a dir si preneu Sintrom, pot alterar-lo. No és dolent menjar-ne,
però s’hauria d’ajustar la dosi.
Si en voleu més
informació, consultau el blog de la doctora Odile Fernández, www.misrecetasanticancer.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada